Intèrpret i investigador de la història del clavicordi i del piano. Titulat Superior en Piano i Música de Cambra amb «Menció Honorífica» pel Conservatori Superior de Música de València. Els seus principals professors van ser Carlos Álvarez i Luca Chiantore. Va realitzar un postgrau en la Liszt Ferenc Zeneakademia de Budapest (Hongria) amb Rita Wagner i István Gulyás en Piano i Sándor Devich en Música de Cambra.

Posteriorment, va estudiar fortepiano i clavicordi a l’ESMUC (Barcelona) i a Besançon (França) amb Arthur Schoonderwoerd. En 2011 rep el títol oficial de «Màster en Interpretació Històrica» per la Universitat Autònoma de Barcelona/Esmuc, amb el fortepiano com a especialitat instrumental. En 2016 es va doctorar en Música per la Universitat de La Rioja.

Amb el Clavecin roïal ha tocat en festivals com l’IKFEM (2022, Tui-Valença), el Puigcerdà Music Festival (2023 i 2024), així com a la sala de cambra de l’Auditori Nacional (2023) i el Museu de Belles Arts de València (2023). També ha oferit concerts amb instruments originals del s. XVIII de museus i col·leccions d’Espanya (clavicordi Grabalos i pianoforte Zumpe & Buntebart 1776 del Museu de la Música de Barcelona i pianoforte Zumpe & Buntebart 1777 de la col·lecció d’Esther Ciudad Caudevilla de Saragossa) i d’Alemanya (clavicordi Hubert 1773 de la col·lecció Fritz Neumeyer de Bad Krozingen), així com amb còpies de Kerstin Schwarz i William Jurgenson d’instruments de Silbermann (1749), Stein (1782) o Schiedmayer (1798).

Col·laborador del Museu de la Música de Barcelona, per al qual ha escrit, coordinat i editat el llibre El piano de mesa Zumpe & Buntebart del Museu de la Música de Barcelona (Girona: Documenta Universitaria, 2018). En 2017 va ser guardonat amb una de les prestigioses beques Leonardo 2017 de la Fundació BBVA pel projecte «Clavecin roïal: timbres i fantasia del Sublim», publicant un CD amb enregistraments en aquest instrument i un llibre que es publicarà pròximament.

Sobre el seu CD, la crítica especialitzada ha dit:

«… Gómez Ábalos ha donat a llum un CD un tant estrany, però veritablement prometedor. Totes les obres s’adapten com anell al dit a una esquizofrènia sonora molt sana, en la qual les sonoritats es desfan abans que l’oïda puga acabar de fer-se una idea. Els pianistes i clavecinistes més tancats es duran les mans al cap en trobar una ressonància tan perenne (a la qual certament costa acostumar-se durant tota l’audició), unes dinàmiques tan salvatges i una timbrica tan summament heterogènia, però… a qui li importen els dogmàtics!… un projecte que estava cridat a desmuntar cànons, al qual encara li queda un enorme recorregut per davant, i que més d’un espera conéixer en directe tan prompte com l’excepcionalitat deixe de ser norma.» (Javier Serrano Godoy, Scherzo núm. 370).

«… Fascinant experiment el oferit en aquesta singular i insòlita gravació, que ve a aportar un poc de varietat, d’investigació i d’innovació a un món del disc majoritàriament repetitiu i mancat d’imaginació i curiositat.» (Salustio Alvarado, Ritmo núm. 957).

«… El terme «fantasia» s’amplia quan no sols són les notes qui ens fan volar la imaginació, sinó les mans de l’intèrpret damunt de les tecles d’un instrument especial, fent ús del que els tractats anomenen «bon gust». L’addició d’una obra d’un compositor menys comú és musicològicament parlant molt interessant i ens permet ampliar el coneixement sobre els diferents creadors. Un bon regal per a les oïdes, amb presentació i explicacions molt interessants, que suposa una fita en el món discogràfic, en ser la primera vegada que es grava un disc de clavecí roïal. Pablo Gómez està fantàstic i esperem que ens delecte amb més enregistraments d’aquestes característiques.» (Àngel Villagrasa Pérez, Melómano núm. 280).

«… Pablo Gomez Ábalos clearly both revels in the instrument’s resources and in the quirkiness of the composers; the recording is excellent, as are the booklet notes by the performer. This is the sound C. P. E. Bach wanted for his fantasias, and we can be very grateful that instrument-maker, player and recording company have combined so effectively to make this premiere possible.» (Francis Knights, Harpsichord and Fortepiano Magazine, vol. 26, 1).

«… Estem, en definitiva, davant una extraordinària exploració tímbrica –sorprén a l’audició la mateixa obra beethoveniana– fonamentada en un sòlid estudi organològic i filològic, que ens recorda l’empobriment històric de la nostra oïda, víctima d’aquesta cursa en què la potència sonora va semblar humiliar la qualitat tímbrica. Constitueix, sens dubte, un autèntic tresor a contracorrent […]» Juan José Pastor Comín, Cuadernos de Investigación Musical, gener-juny 2023, (17).

Com a especialista investigador i intèrpret del fortepiano, en 2020 va ser convidat a formar part del projecte «El món del pianoforte com a antecessor del piano a Canàries», organitzat per la Reial Acadèmia Canària de Belles Arts de Sant Miquel Arcàngel i finançat per la Fundació Caixa Canàries. Habitualment és cridat a impartir cursos, conferències i monogràfics sobre interpretació, biomecànica i tècnica del piano, i piano històric, tant a Espanya com a l’estranger (Alemanya, Mèxic, Argentina, França, Brasil i els EUA). Així mateix ha publicat diversos articles i capítols de llibres sobre gest, corpografia, organologia i interpretació històrica.

Ha sigut professor de piano i anàlisi musical per a intèrprets en Musikeon, dirigint l’àrea de biomecànica i tècnica del piano després de coordinar en 2010 i 2011 les Jornades Internacionals d’Anatomia i Tècnica Pianística. Així mateix, també ha sigut professor del Màster de Musicologia de la Universitat de La Rioja i en el Màster d’Interpretació i Pedagogia del Piano de la Universitat Internacional d’Andalusia. Actualment és director acadèmic del Diploma en Tècnica i Biomecànica Pianística i coordinador del Màster en Interpretació Avançada i Investigació aplicada a la Pràctica Musical d’ESMAR. Forma part del claustre de professors del Conservatori Professional de Música de Llíria.